Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
sincrònic | sincrònica
Geologia
Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament.
Aquest terme és aplicat a les superfícies de les roques sedimentàries en les quals cada punt té la mateixa edat geològica, com és ara els límits cronoestratigràfics d’una successió contínua i no interrompuda
estacionari | estacionària
Astronomia
Dit del planeta aparentment parat en la seva òrbita pel fenomen de l’estació dels planetes.
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
intersexualitat
Biologia
Fenomen consistent en la presència en un individu de característiques morfològiques de mascle i de femella.
La intersexualitat prové d’una fallada de la relació entre el nombre dels heterocromosomes i el d’autosomes, d’anormalitats hormonals o d’alteracions o extirpacions de les glàndules sexuals
deriva
Desviació respecte al curs o al comportament normal d’un fenomen, un procés o un instrument.
codominància
Biologia
Fenomen genètic d’alguns heterozigots, consistent en la manifestació simultània dels caràcters donats pels dos al·lels.
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt petita la…
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
angle de fase
Electrònica i informàtica
En un fenomen periòdic sinusoidal, distància angular entre l’origen del temps i el punt considerat.
Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina