Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Sant Blai de Fonoll (Passanant)
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la part meridional, amb el portal d’arc de mig punt i amples dovelles ECSA - E Pablo L’església de Sant Blai es troba situada al lloc de Fonoll, avui totalment despoblat Mapa 34-15390 Situació 31TCF526993 Per a arribar a Fonoll cal agafar la carretera comarcal T-224 que surt de Santa Coloma de Queralt en direcció a Guimerà dos quilòmetres després d’haver passat el poble de Vallfogona de Riucorb, hi ha el molí de la Cadena D’aquí a mà esquerra surt un camí a tocar de la paret del mateix casal Cal seguir-lo, i 4 km enllà arribarem al despoblat de Fonoll, on…
Santa Maria de les Fonts (Calce)
Art romànic
Situació Absis de l’església, que perdé les arcuacions quan en fou sobrealçada la capçalera als segles XIV o XV ECSA - JL Valls Vista aèria del mas de les Fonts, entre els edificis del qual es pot veure, encaixonada, l’església de Santa Maria ECSA - Jamin És situada uns 2 km a migdia de Calce, on hi ha el mas de les Fonts, que correspon a l’antic lloc de les Fonts Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 44’ 28,8” N - Long 2° 45’ 16,2” E Hom hi arriba per un camí que parteix de la D-18, a mà esquerra, a la sortida de Baixàs en direcció a Calce Història El lloc de les Fonts sembla correspondre al vilar…
Sant Miquel de Cavallera (Camprodon)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de ponent, amb la capçalera, vers el nord, el mur del fons de la qual depassa ostensiblement el nivell de la teulada M Anglada L’església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al vessant de migjorn de la serra Cavallera, continuació de les serres de Conivella i de Puig Estella, a l’extrem sud-occidental del terme municipal de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG461827 S’hi accedeix des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon passat el punt quilomètric 22, a mà esquerra, vers ponent, a l’indret de la colònia…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant a dalt, amb la capçalera a primer terme i des de ponent, amb la façana on hi ha oberta la porta d’entrada J M Melció La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà…
José Manuel Pagán Santamaría
Música
Compositor castellà nascut a Suïssa.
Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…
Nicòsia
Ciutat
Capital de Xipre i del districte homònim.
Situada a l’interior de l’illa, a la plana de Messaria i a la ribera del riu Pedies, és un important centre comercial mercat de seda, cotó, vi i fruita i un nucli industrial manufactura de tabac, licors i sabó És seu del govern de l’illa i de l’arquebisbe de l’església autocèfala de Xipre Factoria comercial dels llatins durant les croades, passà després als Lusignan 1192, que la convertiren en capital de llur regne amb el nom franc de Nicòsia deformació del nom grec Ocupada pels genovesos el 1365, posteriorment, el 1372 en una acció en què tingué un paper important Elionor de Prades, reina…
Santa Margarida de Belarta (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Mur est d’aquesta petita església, totalment enrunada, situada en una collada de la serra del Cis ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella de Santa Margarida es troben a 1 604 m d’altitud, en una collada, just a la divisòria de vessants de la serra del Cis Aquest indret és el que tradicionalment s’accepta com a emplaçament del poble medieval de Belarta Mapa 32-10 213 Situació 31TCG077951 Des del poble de Bonansa surt una pista que mena a Betesa A mig camí, tot just al capdamunt del barranc d’Ovís, s’aixeca la petita capella de Belarta Església És de planta trapezoidal amb la porta d’…
Sant Pere de Pociello (Capella)
Art romànic
L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…
Santa Maria del Mor (Tàrrega)
Art romànic
El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina