Situació
Absis de l’església, que perdé les arcuacions quan en fou sobrealçada la capçalera als segles XIV o XV.
ECSA - J.L. Valls
Vista aèria del mas de les Fonts, entre els edificis del qual es pot veure, encaixonada, l’església de Santa Maria.
ECSA - Jamin
És situada uns 2 km a migdia de Calce, on hi ha el mas de les Fonts, que correspon a l’antic lloc de les Fonts.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 44’ 28,8” N - Long. 2° 45’ 16,2” E.
Hom hi arriba per un camí que parteix de la D-18, a mà esquerra, a la sortida de Baixàs en direcció a Calce.
Història
El lloc de les Fonts sembla correspondre al vilar anomenat als segles IX i X “villarunculo de Fonte Tentenata” (898, 915), aleshores considerat com una dependència de Pesillà de la Ribera, i que fou donat al monestir de la Grassa pel comte Radulf (germà del comte Guifré el Pelós) i la seva esposa Ridlinda, tot reservant-se l’usdefruit durant tota la seva vida per a ells i llur fill Òliba.
Al començament del segle XII, el monestir de la Grassa tenia encara la senyoria eminent del lloc, anomenat aleshores “villa de Fonte”, segons es desprèn d’una notícia d’un plet de l’any 1104, pel qual Udalgar Odó, batlle de la Font, s’obligava a donar a l’abat de la Grassa, per la taverna de les Fonts, quatre modis i quatre sesters de vi. Al mateix temps, l’abat regulava a favor dels homes de les Fonts els censos que el batlle havia fet créixer abusivament. Aquest batlle és el primer membre conegut dels Fonts, un important llinatge rossellonès que tingué un paper notable al Rosselló entre els segles XIII i XV. Els Fonts compartiren amb l’abadia de la Grassa el domini sobre el terme de les Fonts.
Planta d’aquesta església construïda dins els cànons més característics del romànic del segle XI.
R. Mallol, segons C. Gendre
L’església de Santa Maria de les Fonts és esmentada per primera vegada l’any 1119 en la butlla de confirmació que feu el papa Gelasi II de les possessions de la Grassa. Jaubert de les Fonts, senyor de les Fonts el 1307, en el seu testament del 1346 demanà ser enterrat dins l’església de Santa Maria de les Fonts, a la qual llegà 25 lliures per a la fosa d’una campana i 5 000 lliures per a la fundació d’un benefici eclesiàstic. El seu germà, Guillem des Fonts, fou lloctinent l’any 1331 de Jaume III de Mallorca als comtats de Rosselló i Cerdanya, a Mallorca i a la vila de Montpeller. El 1457 Roger Senespleda era senyor de les Fonts. Nogensmenys, la senyoria eminent continuava pertanyent al monestir de la Grassa, per mitjà del paborde de Pesillà. L’explotació de les pedreres de pedra de talla (la “pedra de les Fonts”) era el principal recurs dels habitants del lloc i, per afavorir-los, el procurador del paborde els concedí, el 4 de març de 1273, el terme dit del coll de la Parada, i prohibí als habitants de Baixàs o altres llocs d’anar-hi a fer calç, de prendre-hi llenya i de poar l’aigua de les fonts allí existents.
L’església de Santa Maria de les Fonts va ser desfigurada no fa gaires anys pels seus propietaris, que la van transformar en habitatge per a treballadors agrícoles. Recentment ha estat comprada, com també els vestigis del recinte fortificat del lloc, pel municipi de Calce, el qual té el projecte de restaurar-la.
Església
És un edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular, que presenta la seva façana amb ornamentació de tipus llombard, de la qual sols subsisteixen dues lesenes. Les arcuacions que les unien van desaparèixer quan l’edifici es va sobrealçar amb la finalitat de fortificar-lo (segles XIV o XV).
Una porta, que presenta un arc en creixent (les dovelles s’allarguen des del naixement de l’arc a la clau), s’obre a la façana de ponent. N’hi havia una altra del mateix tipus, avui aparedada, al mur de migdia.
La nau sembla haver estat, primitivament, coberta de fustam sobre tres arcs de diafragma, que la dividien en quatre trams, tots ells amb contraforts exteriors. En un segon moment hauria estat coberta d’una volta de mig punt, mitjançant arcs formers, unint els arcs de diafragma.
A l’est, la finestra absidal és de doble esqueixada i, sobre l’intradós de l’esqueixada interior, encara s’observen vestigis d’una decoració mural que podria remuntar al segle XI; es tracta de falses dovelles, alternativament roges i blaves, separades per juntes blanques.
Intradós de la finestra absidal amb restes de decoració mural que imiten un dovellatge, de color vermell i blau en alternança.
ECSA - A. Roura
La nau era il·luminada per un ull de bou obert al damunt de la porta de ponent i dues finestres a la paret meridional dels dos primers trams més pròxims de la capçalera. La més oriental és de simple esqueixada (però sembla haver estat modificada); l’altra és de doble esqueixada, com la finestra de l’absis. La porta meridional s’obria al mig del tercer tram.
L’aparell de l’edifici és de carreus calcaris rectangulars, desbastats amb la martellina, i presenta molts vestigis de juntes “al ferro”, solcades amb la paleta.
El conjunt data segurament del segle XI, mentre que la volta de canó degué ser construïda al començament del segle XII.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 181
- Cazes, 1990, pàg. 59.