Situació
Vista de l’església des de la part meridional, amb el portal d’arc de mig punt i amples dovelles.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Blai es troba situada al lloc de Fonoll, avui totalment despoblat.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF526993.
Per a arribar a Fonoll cal agafar la carretera comarcal T-224 que surt de Santa Coloma de Queralt en direcció a Guimerà; dos quilòmetres després d’haver passat el poble de Vallfogona de Riucorb, hi ha el molí de la Cadena. D’aquí a mà esquerra surt un camí a tocar de la paret del mateix casal. Cal seguir-lo, i 4 km enllà arribarem al despoblat de Fonoll, on hi ha l’església. (FEB)
Història
Una de les primeres notícies d’aquesta església data de l’any 1306, en què consta que el rector de l’església de Forès rebé Berenguer de Sesgràcies i la seva muller Berenguera com a donats de l’església de Sant Blai de Fonoll de la parròquia de Forès.
En aquest temps es va moure un plet entre les esglésies de Sant Pere de Savella i Sant Miquel de Forès, que van estar unides fins a mitjan segle XIV, a causa de la subjecció de la primera a la segona. El mes de maig de l’any 1330 va ésser emesa la sentència, i a partir d’aleshores Savella va quedar unida a Sant Blai de Fonoll. Al final del segle XIV, l’any 1381, per iniciativa de Galceran de Sentdomí i de la seva muller Francesca, es creà a l’església de Sant Blai una capellania sota l’advocació de santa Llúcia, a la qual assignaren diversos béns. L’any 1406 es feu un inventari de béns i mobiliari de l’esmentada capella, la qual disposava d’un beneficiat encomanat al seu servei.
Com la parròquia de Forès, de la qual Sant Blai era sufragània, depengué inicialment del bisbat de Vic, ja que s’esmenta en una llista del final del segle XI, de la qual cosa s’infereix que ja hi estava vinculada. Posteriorment, ja al segle XII, en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV adreçà a Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, en què li confirmava les parròquies que estaven vinculades a la seva diòcesi, hi consta la de Forès, i com que en un breu que el mateix papa adreçà en aquest any al bisbe de Vic no hi consta l’esmentada parròquia, sembla que no hi hagué cap obstacle per part del bisbe de Vic al desmembrament de la parròquia de Forès. Així, en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 torna a aparèixer vinculada a l’arxidiòcesi tarragonina. (FEB-ABC)
Església
Planta d’aquesta estrafeta església d’una nau corbada i reforçada per un gran contrafort i un absis molt irregular.
F. Español
L’església de Sant Blai és un edifici d’una sola nau capçat a llevant per un absis molt irregular. Posteriorment, es va obrir una capella al mur nord de la nau.
L’edifici està cobert amb una volta de canó apuntat sobre un arc toral que arrenca d’una imposta. A l’absis apareix una volta de quart d’esfera igualment apuntada.
La portada originària es conserva al mur sud i és resolta amb un arc de mig punt fet de dovelles; una motllura a manera de guardapols ressegueix exteriorment l’arc del portal. Les dues impostes a banda i banda de la portada s’han arrodonit amb motllures. A l’absis s’obrí una finestra de doble esqueixada. A l’exterior d’aquesta finestra hi ha un carreu perforat a manera de gelosia.
Els murs originaris es conserven en el perímetre total de l’edifici, llevat de la zona on es va obrir la capella lateral. Per contrarestar les empentes de l’estructura es va bastir un gran contrafort al mur sud, possiblement quan es va construir la capella lateral. Els carreus emprats en la construcció són tallats regularment, escodats i col·locats al mur a la manera isòdoma. Hi ha marques de picapedrer.
Detall de la peculiar finestra de l’absis.
ECSA - E. Pablo
L’església es devia bastir a la darreria del segle XII o a l’inici del XIII. Al mur nord, aproximadament un segle i mig després de la construcció de l’església, es va edificar, com ja s’ha esmentat, una capella que es dedicà a santa Llúcia. Aquesta reforma va determinar la modificació d’altres parts de l’edifici. El mur nord, en el qual s’obrí la capella, estava bastit a tocar de la roca del turonet on s’assenta l’església. Al mur sud, quan es realitzaren totes aquestes reformes es bastí un gran contrafort per a compensar empentes, el qual col·laborà a conferir l’aspecte estrany que té l’església. En construir-se el contrafort es modificà així mateix la zona de l’absis i la immediatament anterior a aquest, a la banda sud de l’església. Possiblement, es devia bastir aleshores un nou mur immediat al primitiu, que encercla tota aquesta zona. Així ho indica l’existència de marques de picapedrer en tota aquesta zona de la fàbrica que no apareixen ni en la zona dels peus ni en la pròxima a la porta d’accés. S’observa així mateix un sobrealçament de la nau i de l’absis —que pot correspondre al moment en el qual es bastí la capella de Santa Llúcia durant el segle XIV— per evitar les filtracions d’aigua de la teulada sobre la volta. (FEB)
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 131-138.