Resultats de la cerca

Començà a arbitrar la temporada 1977-78 i debutà a la divisió d’honor el 1986 L’any 1992 arbitrà per primer cop un partit internacional Xiulà en el Mundial de Reus 1999 i en el Mundial femení de Sertãozinho 1996 Arbitrà també l’europeu de Madeira 1994, l’europeu femení de Molfetta 2001, dues finals a quatre de la Lliga europea i una final de la Copa de la CERS Es retirà la temporada 2003-04

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua…

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…

Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna

Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I

En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Fou tècnic del Sant Miquel de Barcelona durant cinc temporades i alternà el càrrec amb el de seleccionador juvenil territorial de Barcelona Després dirigí l’Arrahona durant cinc temporades El curs 1967-68 fitxà pel Barça i posteriorment pel CE Sabadell 1970-71 i pel SEAT, també a divisió d’honor Fou seleccionador català júnior Exercí d’àrbitre internacional i presidí el Collegi Català d’Àrbitres La màxima competició sènior masculina que organitza la Federació Catalana d’Handbol porta el seu nom

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent