Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
general
Lògica
Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.
Sovint hom l’identifica amb l'universal, tant en el sentit de concepte abstracte com en el de distributiu Alguns autors, però, només consideren vàlida tal identificació en el primer cas i oposen el concepte particular només a l’universal distributiu i no al general o abstracte El concepte americà , per exemple, és menys general que el d' home i més particular que aquest
protocooperació
Ecologia
Relació simbiòtica entre individus de diferents espècies de la qual tots es beneficien.
És més primitiva que el mutualisme, del qual es diferencia pel menor benefici mutu que n'obtenen les espècies concernides, i perquè no se'ls arriba a fer mai indispensable
tràfic
Economia
Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.
ascotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris
al·lotrasplantació
Biologia
Trasplantació entre dos individus de la mateixa espècie, però de dotació genètica diferent.
ameboides
Protistologia
Tenen el cos molt deformable i limitat per una membrana fina No presenten mai closca o teca
esporàdic | esporàdica
Patologia humana
Dit de la malaltia de natura no epidèmica que ataca ocasionalment diversos individus.
tub de Miescher
Patologia humana
Quists allargats en els músculs dels individus infestats de sarcosporidis que contenen paràsits.
dolmen d’Aigua Dolça
Dolmen
Dolmen del terme municipal d’Artà (Mallorca).
És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina