Resultats de la cerca

Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…

Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del comunisme…

Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle ,  Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’Institut de…

Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de procurador en corts…

Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en Club de Bàsquet Girona SAE…

Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de…

Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en conservatoris…

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el…

Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…

El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…