Resultats de la cerca

És conegut pel fet d’haver introduït importants modificacions en el clarinet al principi del segle XIX Fou, a més, un dels clarinetistes solistes més sollicitats d’Europa Des del 1800 fou músic imperial de cambra a Sant Petersburg El 1807 abandonà Rússia i oferí nombrosos concerts per Europa, en els quals difonia els perfeccionaments que aplicava a l’instrument Del 1815 al 1820 visqué a Anglaterra Müller fou el primer que emprà feltres en els mecanismes de les claus i introduí la brida metàllica per a subjectar la canya al bec, funció fins llavors duta a terme per un cordill A…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica…

Estudià música i cant a Milà, on debutà el 1910 al Teatro del Verme amb l' Stabat Mater de G Rossini i amb Ernani , de G Verdi Al cap d’un any fou contractat per G Puccini per a l’estrena europea de La fanciulla del West , dirigida a Roma per A Toscanini El 1912 debutà al Covent Garden de Londres amb Tosca i a partir de llavors i fins el 1937 actuà en aquest teatre en noranta representacions i quinze òperes El 1913 cantà al Metropolitan de Nova York, escenari on reaparegué ininterrompudament fins el 1946, en més de 900 representacions en les quals interpretà trenta-set papers,…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…

L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’ampliaren…

Fundat el 1922, la seva primera denominació fou FC Catalunya, club que nasqué de la fusió de les agrupacions juvenils Unió Esportiva i Català Els anys trenta adoptà el nom de Catalunya Nova i participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil se li imposà el nom de CD Nacional i el 1942 prengué el nom actual Des de llavors ha jugat a segona i primera territorial La temporada 2009-10 es proclamà campió de grup de primera i ascendí per primera vegada a preferent territorial Segon club de futbol en importància a la ciutat de Reus, disposa de secció d’…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…

Fill de violinista, es formà al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on durant deu anys estudià amb Isabelle Vengerova Un cop graduat, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia, sota la direcció d’Eugene Ormandy, i, parallelament a l’activitat concertística, es perfeccionà amb V Horowitz i R Serkin A vint anys guanyà el Premi Leventritt, que el llançà al circuit internacional, en el qual romangué fins que una lesió a la mà dreta l’obligà a retirar-se, l’any 1979 A partir de llavors ha interpretat tan sols peces escrites per a la mà esquerra El 1980 entrà com a professor a la…

Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com Danzas…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…