Resultats de la cerca
Es mostren 7803 resultats
Josep David Sánchez Redó
Rem
Remer.
Es formà i competí sempre pel Club Nàutic Amposta, a excepció de la temporada 1993, en què formà part del Reial Club Marítim de Barcelona Guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i deu títols d’Espanya, la majoria en les especialitats de quatre amb timoner 1997, 1998, 2004 i sense 2002, 2005 Competí en cinc Campionats del Món 1994-98
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
Gonçal Cantó i Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia
Francesco Redi
Biologia
Naturalista italià.
Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps
Adamàndios Koraís
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, escriptor i patriota grec.
Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs
El Borinot
Setmanari
Setmanari humorístic barceloní (1923-27), fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay.
Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura
Diplomatari de l’Orient Català
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia
Enric I de Luxemburg

Enric I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare
Proves diagnòstiques de les malalties de la pell, cabell i ungles
Patologia humana
La majoria de les malalties cutànies són diagnosticades a través de l’examen físic i l’interrogatori De vegades, però, cal efectuar proves complementàries que n’estableixin la causa o en confirmin definitivament la diagnosi Les proves que hom utilitza més sovint són la prova del pegat, la biòpsia de pell i l’examen amb la llum de Wood
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina