Resultats de la cerca

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España

Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia

Estudià harmonia amb Eken, contrapunt amb K Egge i piano amb E Westher a Oslo i, a Copenhaguen, composició amb NV Bentzon Fou professor de composició al Conservatori d’Oslo i a l’Institut Musical de la capital noruega En 1961-64 i 1966-67 presidí la secció noruega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Autor d’una important producció, en les primeres obres mostra influències del neoclassicisme, però posteriorment es decantà cap al dodecatonisme i el serialisme Entre els títols més coneguts cal destacar Evolution , opus 23 1961

Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P Schierback en les disciplines de piano i composició 1933-38 Crític musical en Politiken  1942-49, parallelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J Sibelius, S Prokof’ev i D Šostakovič

Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls

Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo 1907 i el Tratado de música para escuelas normales 1911 També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934, dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès

L’infant autista es mostra indiferent davant la seva imatge reflectida en el mirall i el món animat, i realitza insistentment gests i jocs esterotipats amb objectes El llenguatge, quan es manifesta, és sempre pertorbat, desproveït d’intenció comunicativa i amb absència del ‘jo’ i del ‘sí’ L’origen d’aquest trastorn pot ésser orgànic possible immaduresa de les neurones, però l’única manifestació clínica que l’acompanya és l’abundor de símptomes psicòtics reactius Descobriments recents, efectuats amb bessons univitellins autistes, intenten establir la base genètica d’aquest trastorn

N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra

La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia

Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler