Resultats de la cerca
Es mostren 3356 resultats
Sant Julià de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
L’actual església parroquial de Taús, dedicada a sant Julià, sembla una obra moderna concretament, sobre el portal d’accés consta la data del 1769 Un altre portal del mateix edifici, situat a la banda SW, en canvi, sembla tenir un origen més antic De fet, la vila i l’església de Sant Julià, juntament amb la de Sant Martí, són documentades l’any 1094, data en què Ramon Guillem de Taús deixà a Sant Julià un llegat d’una unça En les notícies posteriors de l’església de Taús, dels anys 1279-80, 1288, 1312-14 i 1391, o bé no s’esmenta l’advocació de l’església o hi apareix Sant Martí…
Castells i edificacions militars del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor…
Castell de la Glorieta (Farrera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres cases que no…
La Gralla. Periòdich senmanal y literari
Periodisme
Diari creat pels catalans de l’Uruguai.
Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i …
Maties Pallarès i Gil
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i historiador.
Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El…
Teognis
Literatura
Poeta elegíac grec.
Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis…
Tomàs Amorós i Cerdà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Memorialista i impressor.
Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del…
,
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
Sant Sadurní del castell de Conques (Isona)
Art romànic
Situació Aspecte actual de les ruïnes del conjunt de Conques A la façana de ponent, ara aterrada com es veu en la fotografia, es podien veure encara l’any 1967 traces d’una porta i una finestra de doble esqueixada que corresponien a l’església Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Conques són al cim d’un turó que domina la població de Conques JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG357652 Història El castell de Conques és conegut des de l’any 1007 Tanmateix, les notícies de l’església són més tardanes L’any 1314, en la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les…
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
