Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Joan Garriga i Vilaresau

Joan Garriga i Vilaresau
© MOTO GP
Motociclisme
Motociclista.
Conegut com Comecocos , debutà l’any 1980 pilotant una Yamaha TZ 250 en diverses curses i pujades El 1982 quedà segon en el Trofeu Sènior 250 i el 1983 alternà diverses categories, sempre amb l’equip Yamaha Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc 1984, 1987 i 500 cc 1986 Guanyà dues vegades les 24 Hores de Montjuïc 1984, 1985 i fou campió d’Espanya de resistència 1984 L’any 1988 aconseguí la primera victòria en un Gran Premi del Mundial de motociclisme a Portugal, en categoria 250 cc, i fou subcampió del món L’any 1990 passà a pilotar a 500 cc i fou el millor pilot europeu en uns…
,
Sant Eusebi (l’Escala)
Art romànic
Aquesta església, situada sobre l’antic port d’Empúries, és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona del segle XIV com a “ capella sancti Eusebii, in parrochia de Inpuriis” , la qual tenia, almenys, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans L’any 1601 encara existia i tenia dos beneficiats Avui no queda cap rastre de la capella de Sant Eusebi, però el seu emplaçament és conegut gràcies a una monografia publicada l’any 1803 per Josep de Maranges, de l’Escala, el qual explica que “ a mano derecha de la entrada de dicho Puerto se ve otra fuente de agua dulce,…
Santa Maria de Montdois (Rupit i Pruit)
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà compresa dins el de Rupit El lloc, conegut per Monte dulios , apareix el 968 dintre el terme de Fàbregues Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, comprava al prior de Sant Pere de Casserres,…
Sant Martí de la Roca (Manlleu)
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, passà al de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia quan aquell es va desmembrar Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia amb sagrera pròpia L’església de Sant Martí apareix documentada l’any 906 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, el terme de la qual, fixat pel bisbe Idalguer, arribava a Sant Martí de Miralles, nom que correspon a l’església que estudiem, ja que a més de l’apellatiu de la Roca com se la conegué finalment, s’anomenà abans de Miralles, de la Guàrdia i del…
Sant Joan de la Pobla de Ferran (Passanant)
Art romànic
La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com ara la portalada i un petit…
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…
José María Llobet Artemán
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS…
Kenny Clarke
Música
Nom amb que és conegut el bateria de jazz nord-americà Kenneth Spearman Clarke.
Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà…
,
Sanglas
Marca de motocicletes creada i fabricada a Barcelona per l’empresa Tallers Sanglas, fundada el 1942 al Poblenou i domiciliada des del 1959 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Fou una de les primeres marques de l’Estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada al principi, de 295, 350 i 500 cm 3 La producció anual 1976 fou de 4000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm 3 , exportava a vuit estats europeus i fou el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’Estat espanyol No participà mai en competicions La crisi econòmica obligà a vendre l’empresa a Banesto 1980, que el 4 de novembre de 1981 creà la Sociedad Española de Motocicletas SEMSA, amb una participació del 50% de capital de Yamaha SEMSA inicià l…
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina