Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Noedes
Municipi
Municipi del Conflent, estès des del massís de Madres —del roc Negre (2 459 m) al pic de Portapàs (1 798 m)— fins a la Tartera (1 790 m) i el coll de Marçac (1 056 m).
És comprès en l’alta vall de la riera de Noedes , emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra El sector meridional, la baga, és coberta de boscs vessants del Montcornat i de la Tartera Hi ha grans extensions de bosc bosc Negre, bosc de Jújols La subsistència tradicional es basava en la ramaderia, alimentada per les abundants pastures El poble 952 m alt és a l’esquerra de la riera de Noedes L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc és esmentat ja el 1181 Depengué de la baronia de Conat
coll de Vernadell
Depressió (1 369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) del Ripollès (Rocabruna i Beget), al SE del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d' Avellanadell
corda
Pesca
Ormeig de pesca consistent en una corda, ancorada mitjançant un roc gros, que es manté, suspesa d’un surador, vertical i tibant dins l’aigua, i que duu, a mig aire, un fil amb un ham enferit.
Burjassot
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al nord-oest de la ciutat de València, al límit de la plana regada per les séquies de Montcada i de Tormos (al sector anomenat els Deserts de Dalt) amb els turons que tanquen l’horta a l’oest.
L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…
Xèrica
Xèrica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
premi Josep Maria Folch i Torres
Premi de novel·la juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de…
Ignasi Riera i Gassiot

Ignasi Riera i Gassiot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Nebot de Joan Oliver i Sallarès , es llicencià en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 vivia a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, treballà també molts anys en l’àmbit editorial Com a…
,
Necròpoli de Fogonussa (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Algunes de les sis tombes d’aquesta necròpoli, de planta rectangular i força malmeses, excavades a la pedra ECSA-J Bolòs Les tombes d’aquesta necròpoli són cavades en una roca situada a la vora del planell d’un tossal i al cim d’una petita coma o fondalada que s’estén a la riba dreta del Riu Corb Davant seu hi ha el poble de Maldà Mapa 33-15 389 Situació 31TCG364029 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, cal fer 1, 5 km per la pista de terra que passa pel costat de Sant Roc i mena cap a la Sinoga Passant pel mig d’uns camps d’oliveres, situats a l’esquerra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina