Resultats de la cerca

Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat…

Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu

Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable

Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

Creada el 1995, fou promoguda pel Taller Escola Barcelona, nascut el 1965 i registrat com a cooperativa el 1974 Té per objectiu fomentar l’activitat física i esportiva de persones amb discapacitat psíquica, sense ànim de lucre i amb una base lúdica i recreativa Practica atletisme, basquetbol, botxes, natació, tennis, tennis de taula i vela El 2011 tenia uns 125 membres que participaren en lligues i competicions socials Una trentena d’aquests participaren en competicions d’àmbit estatal o internacional

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència

Fou fundada el 2005 per a promocionar la pràctica de la falconeria i la protecció de les aus rapinyaires A més de l’ensinistrament de les aus, participa en la regulació i el control d’animals perjudicials per a l’agricultura Participa en torneigs socials, en Campionats d’Espanya i en encontres internacionals Organitza periòdicament el Dia Internacional de les Aus de Sant Boi D’entre els seus membres ha destacat Aurelio Pérez, que fou soci honorífic i ànima de la societat

Prop de 25 encaputxats entren en un centre de MENA menors no acompanyats a Castelldefels, on provoquen destrosses i intenten agredir educadors i menors Un atac similar es repeteix l’endemà El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, condemna l’atac, que qualifica de racista, i anuncia que la Generalitat es personarà com a acusació El dia 11 té lloc una concentració de rebuig a l’agressió que és contrarestada per una altra de sentit contrari

Unes mil persones són arrestades per la policia en les protestes contra el govern Iniciades pacíficament la setmana anterior en almenys deu zones del país, entre les quals la capital, aviat deriven en enfrontaments violents, que el primer ministre qualifica de vandalisme i d’intent d’afeblir l’Estat Els manifestants protesten contra l’elevat cost de la vida i les mesures del govern, que retira prestacions socials i augmenta els impostos per fer front a la difícil situació econòmica