Resultats de la cerca

Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878 aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora,…

Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa còrnia normal i…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com…

Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió posterior del cos,…

Inclou nombroses espècies paràsites d’invertebrats i de plantes

El desplaçament sol ésser lent, i va ocupant les valls o els punts més baixos fins que s’immobilitza per refredament Són freqüents en els volcans que expelleixen laves de tipus bàsic, que són molt fluides Quan un volcà té diverses erupcions separades per períodes de calma, les colades van restant sobreposades, la qual cosa permet l’estudi de les diferents erupcions que hi ha hagut

Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…

A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del…

Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de…

Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal El congost o estret, que té 11 km, és camí…