Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Johann Strauss
Música
Compositor i director d’orquestra austríac, anomenat sènior o primer per distingir-lo del seu fill.
De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc
Pere Ambròs i Fabregat
Història
Política
Polític.
Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus Prengué part en més de vint congressos obrers L’any 1871 ingressà al partit republicà El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912 Dos anys més tard fou designat alcalde de Reus
Hermann Heinrich Gossen
Economia
Economista alemany, precursor dels principis del decreixement de la utilitat marginal
.
En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme
Justí Guitart i Viladerbò
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903
Felice Pasquale Bacciochi
Història
Militar
Militar cors casat amb Elisa Bonaparte, germana de Napoleó, que el nomenà senador (1804) i general.
Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia
Josep Murillo i Mombrú
Història
Política
Polític i farmacèutic.
Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de farmàcia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del…
Josep Rovira i Armengol
Literatura
Escriptor i diplomàtic.
Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana,…
,
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
Sant Sixt de Miralplà

Vista general de l’església de Sant Sixt de Miralplà, ubicada al municipi de Vic
© Fototeca.cat
Capella
Capella rural situada a poca distància vers el NW de la ciutat de Vic (Osona), prop de la carretera de Vic a Berga.
Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat
txec | txeca
Història
Individu d’un poble de llengua eslava del subgrup occidental.
Empesos pels àvars, els txecs s’installaren a Bohèmia segle VI, on constituïren la base de la població que més tard segle IX formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia, que constitueixen l’actual República Txeca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina