Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
Bertelsmann AG
Editorial
Grup de comunicació alemany que es constituí el 1971 a partir de l’editorial alemanya Bertelsmann Verlag.
Sota la direcció de Reinhard Mohn , continuà la política expansiva de l’editorial iniciada als anys cinquanta El 1977 creà la Bertelsmann Stiftung Fundació Bertelsmann, propietària majoritària de l'empresa, que dóna suport a activitats sociocultural En el camp editorial adquirí les editorials nord-americanes Doubleday and Co 1986 i Random House 1998 En l’audiovisual creà el 1996 a partir de la fusió amb la Companyia Luxemburguesa de Televisió el grup televisiu CLT-UFA, el més gran d’Europa, que l’any 2000 incorporà el grup britànic Pearson A Catalunya, és propietari de les…
Sebastià Estradé i Rodoreda
Literatura
Advocat i escriptor.
Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…
,
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
Romà Oltra i Costa
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment en què s’…
Joan Martí i Valls
Cinematografia
Realitzador i director de producció.
Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…
Concepción Velasco Varona
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral castellana, coneguda per Concha Velasco.
Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36 1976 de J…
Execucions a Rwanda pel genocidi del 1994
Són executades en cinc ciutats del país 22 persones condemnades pel genocidi de l’any 1994 Amb la intenció que les execucions siguin alliçonadores per als rebels hutus, els condemnats són afusellats en públic, però no es permet que els periodistes hi accedeixin amb càmeres fotogràfiques, de televisió o de vídeo A Kigali són executats tres homes i una dona al camp de futbol davant unes 100000 persones A les presons rwandeses hi ha al voltant de 130000 persones, la majoria hutus, pendents de judici pel genocidi, i de moment ja s’han dictat 116 penes de mort
El Govern de l’Iraq anuncia la recuperació d’Al-Fal·luja
El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Falluja Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Falluja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1800 militants En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat
Nomenada la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació CVMC La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP
Llibertat per als principals implicats del cas UCIFA
Una cadena de televisió informa que el passat mes d’agost un jutge militar va ordenar la posada en llibertat dels principals implicats del cas UCIFA, tres alts comandaments de la Guàrdia Civil empresonats per pagar confidents amb droga comissada Els condemnats, amb penes de vuit anys de reclusió, havien entrat a la presó d’Alcalá de Henares el passat gener, després que el Tribunal Suprem ratifiqués les condemnes dictades el 1997 El 20 de setembre l’Audiència Nacional revoca la concessió del tercer grau penitenciari als condemnats i decideix que a partir d’ara compleixin la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina