Resultats de la cerca
Es mostren 3505 resultats
punt
Gramàtica
Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració.
Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia i punt i a part o a cap quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent Hom usa l’un o l’altre segons el gra de relació, més o menys estreta, que el text que li segueix manté amb l’anterior
dons de l’Esperit Sant
Cristianisme
Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.
Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu
Alexandre de Villedieu
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cristianisme
Pedagog escolàstic, escriptor, professor de gramàtica i franciscà.
Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija
Narcís Franc
Economia
Història
Mercader, el 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya.
Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de BMoll
Christian Albert Theodor Billroth
Metge alemany, professor de cirurgia de les universitats de Zuric (1859) i Viena (1867); és considerat un dels creadors de la cirurgia moderna.
Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
Aristarc de Samotràcia
Lingüística i sociolingüística
El més gran filòleg de l’escola d’Alexandria, deixeble d’Aristòfanes de Bizanci, el qual succeí en la direcció de la Biblioteca des del ~153 fins al 145, que s’exilià a Xipre, on morí.
La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Lili Boulanger
Música
Compositora francesa, germana de Nadia.
Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina