Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Les eusporangiades
A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…
Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici d’un revolt molt pronunciat,…
pèsol bord

pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
pesolera

pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
tapissot
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 80 cm, de fulles capreolades, les inferiors simples i les superiors amb el raquis amplament alat i amb un o dos parells de folíols ovats; de flors d’un groc pàl·lid, grosses, solitàries o aparellades, i de llegums allargats i comprimits, amb dues ales dorsals.
Creix en llocs secs, a la regió mediterrània
taperera
Botànica
Mata de la família de les caparàcies, de tiges fins d’1 m de llarg, sovint penjants, de fulles alternes, ovades, glabres, de color verd cendrós, generalment amb espines estipulars a la base dels pecíols; de flors blanques o d’un lila pàl·lid, zigomorfes, tetràmeres i d’ovari súper, situat al capdamunt d’un ginòfor, i de fruits en baia.
Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània
tomaquera

Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
camforada
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, de tiges prostrades ascendents, pubescents, de 20 a 60 cm, de rizoma gruixut, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espiguetes terminals; viu en els sòls argilosos, calcaris o guixencs, salats, dels indrets més àrids de la regió mediterrània i arriba fins a Turquia i a Rússia central.
Les parts aèries florides eren emprades en infusió com a diürètic
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…
L’estudi dels ecosistemes
La dominància del color blau en la visió espacial de la Terra és en gran manera deguda a l’abundància superficial d’aigua líquida i també gasosa Això justifica el nom de «planeta blau» que se li aplica i explica que la biosfera, capa viva de la Terra, i igualment superficial, estigui tan vinculada a l’aigua Fotoliacom L’observació directa de la Terra des de l’espai ha popularitzat la denominació de «planeta blau» per al nostre món D’una banda, fa referència a la quantitat d’aigua que hi ha al nostre planeta 1348 milions de km 3 d’aigua líquida als oceans, almenys 27 milions de km 3 d’aigua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina