Resultats de la cerca

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998 trenca amb la…

Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…

Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…

La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que es transmet per aliments i líquids contaminats amb matèries fecals, orina o d’altres secrecions de persones infectades, i que evoluciona amb síndrome febril, mal de cap i dolor abdominal Malgrat que podria semblar una infecció pròpia de països exòtics, la febre tifoide es pot contreure al nostre medi Tanmateix, però, en molts casos el contagi s’esdevé en desplaçaments a zones endèmiques de clima tropical, com ho són, per exemple, Mèxic, Egipte o l’índia així, abans d’efectuar un viatge a un país tropical,…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són Khudožestvennaja…

Havent adaptat la tradicional espectacularitat de l’illusionisme americà al gust i l’estètica actuals, entre els seus números i performances més celebrats destaquen la desaparició d’un grup de persones, el vol per les tres dimensions de l’escenari, una levitació sobre el Grand Canyon, la fuga de la presó d’Alcatraz, la travessada de la Gran Muralla Xinesa o els escamoteigs d’un avió de 70 tones 1981 i l’estàtua de la Llibertat 1983 El 1982 impulsà el Projecte Màgic , un programa de rehabilitació per a minusvàlids que usa l’illusionisme com a teràpia i que el 1987 ja s’aplicava en més de 1000…

Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i…

Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com  La reunió de Jacinto ,  València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la major part de…