Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
L’arquitectura romànica religiosa
Art romànic
Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…
Arbeca

Casa de la vila, a Arbeca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, dins la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…
Castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…
Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…
Gènesi i desenvolupament d’altres poblacions
Art gòtic
Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van desenvolupar A continuació, com a complement de…
La intervenció carolíngia en els afers d’Hispània
Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
pic de Montareny
Cim
Cim (2 618 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (Lladorre) i de Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny
.
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi envoltat pel…