Resultats de la cerca

L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que…

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i…

Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’…

Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena…

Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…

Fill de jueus emigrats el 1933 de Palestina a França Acabada la Segona Guerra Mundial durant la qual perdé el seu pare i visqué amagat, estudià filosofia a l'École Normale Supérieure de Fontenay-Saint-Cloud i obtingué l’ agrégation títol que a França permet exercir l’ensenyament el 1961 A mitjan dècada dels anys seixanta fou ajudant de Raymond Aron , el liberalisme del qual l’influí malgrat el seu esquerranisme, en el primer llibre que publicà,  Le Discours de la guerre 1967 Molt actiu en el maig del 1968, es declarà maoista i fou un dels seguidors més destacats de la seva generació de Jean-…

L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots…

En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…