L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anul·là totalment l’obra romànica anterior. El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la vil·la de Cerdanyola (Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis). L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell (Cerdaniola), amb la qual cosa sembla possible assegurar que fou parroquial des de la seva construcció. En el document que recull els censos que cobrava la Seu d’Urgell del segle XI hi és també referenciada (De Cerdaniola modio I de anno na et sesters VIIII de vi pernas III et fogaces ·III). L’església de Cerdanyola era servida per un monjo del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i foren els mateixos monjos i abat, que sol·licitaren al bisbe d’Urgell la consagració de la nova església que el segle XII. Així l’any 1106 l’abat Guillem i els homes de Cerdanyola sol·licitaven al bisbe Ot de la Seu d’Urgell la consagració i dedicació del nou temple en honor de sant Julià amb el seu cementiri i sagrera, un recinte de quaranta passes que envoltava l’església. L’acta de consagració en confirmà els límits parroquials, el riu Llobregat, el castell de Lillet i la vila de Malanyeu. El bisbe Ot confirmà les primícies i les oblacions així com la tercera part del delme de l’església que quedà fixat convenientment (pernes tres et modios dos de blat unum de formenti et alium de ordei et decem et VIII kennatlas vini), i també el pagament dels drets dominicals per part del monestir de Sant Llorenç. L’església fou sempre parroquial i com a tal és esmentada en la visita al deganat de Berga de l’any 1312, però sempre subjecta al monestir de Sant Llorenç. L’edifici romànic fou parcialment destruït arran d’un fort incendi que l’any 1328 provocaren en el temple els homes de la baronia de Pinós enfrontats amb el monestir de Sant Llorenç; per la crema d’aquesta església i per la pèrdua de diversos béns els homes de la baronia de Pinós hagueren de pagar al rector de Sant Julià de Cerdanyola la quantitat de mil sous. L’església romànica restà definitivament alterada en el curs de les obres efectuades el segle XVIII. En aquest segle l’església continuava vinculada al monestir, però era parroquial i tenia com a sufragània l’església de Sant Climent de Torre de Foix. Avui conserva el seu caràcter parroquial.
Acta de consagració de l’església de Sant Julià de Cerdanyola (9 de febrer de 1106)
Consagració de l’església de Sant Julià de Cerdanyola pel bisbe Ot de la Seu, a precs de Guillem abat de Sant Llorenç de Bagà i dels habitants del lloc. El bisbe la constitueix parròquia, n’assenyala els límits i fixa el cens que haurà de pagar anualment a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
"Anno ab incarnatione Xpisti M°Cº·Vº·, era mil·lèsima Ca XLa IVa, indictione Xa IVa, venit domnus Odo urgellensis episcopus, rogatu Guillelmi abbatis sancti Laurencii cenobii et aliorum bonorum hominum in villa Cerdaniola et dedicavit ibi ecclesiam in honore domini nostri Iesu Xpisti et beati Iuliani martiris ibi constructam et constituit ei cimiterium ex omni parte per circuitum XXXa - passum, terminos quoque parrochie ecclesie prenotate istos voluit atque stabilivit esse: ab oriente primus terminus desinit in terminio kastri de Liled, secundus ab africana parte in terminio ville Malagnet, tercius vero ab ocasu et quartus a parte boree desinunt in flumine Lubricat. Igitur ego Odo prescribte sedis episcopus constituo atque confirmo ecclesie prenotate omnes primicias et oblaciones que exeunt vel exire debent infra terminos parrochie predicte et terciam partem decimarum ab integrum et cuncta que hodie habet et in antea Deo largiente poterit adquirere, ita ut nemo xpistianorum ex his sine consensu episcopi aliquid possit auferre. Et divina fultus auctoritate precipio ut intra spacium prephati cimiterii nullus audeat aliquid inquietare vel sacraria infringere vel aliquam ibi violenciam facere, sed cuncta que habet vel habere debet et in antea iuste adquisierit in pace possideat. Constituit itaque prenotatus episcopus ut prelibata ecclesia omni anno persolvat scensum pernes tres et modios dos de blat, unum de formenti et alium de ordei, et decem et ·VIIIº· kannatlas vini et clerici eius persolvant sinodales redditus Urgellensi sedi sancte Marie et obtemperent iussioni illius. Si quis ergo hanc dotem aliquo modo temere voluerit evellere, nisi resipuerit et episcopo vel clericis eius satisfecerit, anathematis vinculo subiaceat et cum Iuda traditore cathenis igneis innodatus in inferno permaneat.
Actum est hoc ·V· idus februarii, anno ·XLVIII· regnante rege Philippo."
Original perdut.
Còpia resumida del segle XIII, Arxiu Capitular d’Urgell, LDEU, I. foli 181, doc. 567.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració de les esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, La Seu d’Urgell 1978, pàg. 167.
Traducció
"L’any de l’Encarnació de Crist 1106, 1144 de l’era, 14 a indicció, va venir el senyor bisbe d’Urgell, Ot, a prec de l’abat del cenobi de Sant Llorenç, Guillem, i d’altres prohoms de la vila de Cerdanyola i hi va dedicar una església en honor de nostre senyor Jesucrist i de sant Julià, màrtir, que ja havia estat construïda i determinà tot al seu voltant un cementiri de trenta passes, i els termes de la parròquia per a l’esmentada església va voler i ordenà que fossin els que segueixen: a sol ixent, primer, el terme arriba al terme del castell de Lillet, per la part de migdia, amb el terme de la vila de Malanyet; per la tercera part, a ponent, i per la quarta, a cerç, toquen el riu Llobregat. I així, jo, Ot, bisbe de la citada seu, ordeno i confirmo a aquesta església totes les primícies i ofrenes que surten o cal que surtin dintre els termes de la dita parròquia i la tercera part dels delmes íntegrament i tot el que avui dia té i d’ara endavant, amb la generositat de Déu, podrà adquirir, perquè cap cristià no pugui prendre-li res sense el consentiment del bisbe. I, sostingut per la divina autoritat, mano que dintre l’espai del seu cementiri ningú no s’atreveixi a inquietar en res ni a violar la sagrera ni a fer-hi cap violència, sinó que tot el que té o cal que tingui i d’ara endavant adquireixi amb justícia, ho posseeixi en pau. Determinà també l’esmentat bisbe que aquesta església cada any pagui de cens, tres pernils i dos modis de blat, un de forment i un altre d’ordi, 17 cannates de vi, i que els clergues paguin les rendes sinodals a Santa Maria de la Seu d’Urgell i obeeixin el seu manament. Si algú temeràriament d’alguna manera volgués prendre aquest dot, si no s’ho repensa i al bisbe o als clergues satisfà, estigui sota el vincle dels anatemes i amb Judes, el traïdor lligat amb cadenes de foc, romangui a l’infern.
Fet el 5 dels idus de febrer de l’any 48è. del regnat del rei Felip."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)