L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall.
La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet. Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins—; el riu de Virós a ponent —referència que tant pot referir-se a l’actual riu de Besan com a alguna de les torrenteres que davallen del bosc de Virós—; el lloc de Monte Venero, al sud; i el caput de Exert, al nord; permeten d’identificar la parròquia d’Asnet amb Ainet de Besan.
Les notícies sobre Ainet continuen al llarg dels següents segles medievals. En el testament de Tedball de Vallferrera, del 1120, aquest llegava al monestir de Santa Maria de Gerri un home d’Ainet. En la butlla del papa Alexandre III, atorgada l’any 1164 a favor d’aquest cenobi, Gerri tenia a la vila d’Ainet diverses possessions que no s’especifiquen. L’any 1231 l’ardiaca Arnau de Galliner donava a Santa Maria de la Seu “omni terra de valle Ferraria, preter villam de Asneto”, i també els béns que el seu nebot Guillem Isarn hi havia adquirit.
En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, el lloc d’Asneto era una de les parròquies que integraven la vall de Tírvia. L’església de Sant Julià d’Ainet fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Cardós. En la visita pastoral del 1575 a l’església de Sant Julià, ara dins l’oficialat de Tírvia, el visitador manà cobrir el campanar. En la visita pastoral del 1758, el visitador assenyalà el bon estat de l’església, a excepció de les portes, que havien de ser refetes; per la seva descripció sembla que es tractava ja de l’edifici que ens ha pervingut, construït en època barroca. Tenia com a sufragània l’església de Besan. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.