Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
Martí de Viciana
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…
,
América Sánchez
Disseny i arts gràfiques
Fotografia
Nom pel qual és conegut el fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic Juan Carlos Pérez Sánchez.
És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat el 2001 i…
Francesc Altés i Casals
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista del Principat, d’expressió castellana, que utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…
,
Michel Foucault

Michel Foucault
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof francès.
Professor del Collège de France 1970-84, sol ésser considerat —bé que un xic impròpiament— el prototip de pensador estructuralista En la seva obra conflueixen psicologia, història, filosofia i sociologia en un intent de superar les categories imposades per les diverses escoles d’aquestes disciplines Es destaca la seva concepció segons la qual la frontera entre les conductes humanes considerades normals i les anormals és quelcom de discutible per raó, sobretot, de la seva variabilitat històrica En les seves obres, aquesta tesi es concreta en la crítica d’institucions i normes…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté les antífones i altres cants de l’ofici diví.
Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant…
ministrer
Música
Nom donat a cantants i instrumentistes ambulants.
El terme anà evolucionant amb el temps, i a poc a poc els ministrers, contràriament al que s’esdevingué amb els joglars, que eren més itinerants, s’anaren assentant A partir del segle XIII la paraula ministrer designà músics professionals, sobretot instrumentistes, que treballaven al servei d’una cort També podia tractar-se, però, d’un professional de l’espectacle com ara un saltimbanqui, acròbata, narrador, etc Durant el segle XIV s’organitzaren en confraries i començaren a oferir els seus serveis a corporacions locals, a més de les corts A poc a poc s’agruparen en cobles de ministrers i s’…
tercera de Picardia
Música
En una peça en mode menor, conversió de la 3a m de l’acord de tònica en 3a M en una cadència conclusiva autèntica o plagal (cadència 1).
També coneguda amb el nom de cadència picarda, fou una cadència molt utilitzada al final del Renaixement i al Barroc, perquè fins a partir de la segona meitat del segle XVIII no es generalitzaren, en les peces en mode menor, els finals amb la 3a m en l’acord de tònica a causa de la seva sonoritat més fosca i menys apropiada, per tant, per a donar sensació de conclusivitat A partir del Classicisme, la tercera de Picardia quedà com un recurs estilístic utilitzat per a imitar l’estil barroc com en el final del "Lacrimosa" del Rèquiem de WA Mozart JJ Rousseau en el seu Dictionnaire de musique ,…
sainet
Música
Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.
Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb…
introit
Música
Cant processional executat a l’inici de la missa, consistent en una antífona alternada amb un verset de salm i el gloriapatri.
Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…