Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Vittore Carpaccio

Naixement de Maria (1504-1508), de Vittore Carpaccio (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…
Rudolf Carnap
Filosofia
Filòsof alemany.
Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el…
Amparo Rivelles Ladrón de Guevara
Teatre
Actriu castellana.
Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América…
Èsquil

Escultura-retrat d'Èsquil
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic grec.
Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…
Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)
Gimnàstica
Gimnasta.
Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall…
,
Paul Biya
Política
Polític camerunès.
Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…
Sant Miquel de Cadins (Cabanes d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Aquest edifici sembla que donava una planta amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Cadins es troben situades a uns 300 m vers el costat nord-oriental de l’església de Sant Feliu de Cadins, que és a poc més d’1 km vers ponent de la vila de Cabanes Mapa 258M781 Situació 31TDG967840 A Cabanes s’hi va des de Figueres és a uns 4 km per la carretera local de Sant Climent Sescebes Al raval de les Masies de Dalt, al…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de sufragània la…