Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
Reinhard Mohn
Literatura alemanya
Editor i empresari alemany.
Combaté en l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial i el 1943 fou fet presoner pels aliats a Tunis i traslladat als EUA, on estudià anglès i gestió empresarial Després de tornar a la República Federal Alemanya 1946 i fer un curs de llibreter, i el 1947 succeí el seu pare i el seu oncle en la direcció de l’editorial Bertelsmann , fundada i propietat de la família Mohn de feia cinc generacions Durant els trenta-quatre anys que ocupà el càrrec convertí l’editorial en una de les primeres empreses del sector del món El 1950 creà el primer ‘Cercle de Lectors’, fòrmula que constituí una de les…
Josep Maria Fonalleras i Codony

Josep Maria Fonalleras i Codony
© JMFC
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions El doctor Livingstone, suposo 1985, El rei del mambo 1985, premi Just M Casero, 1983, Botxenski i companyia 1988, Avaria 1990, Golf 1991, l’antologia de contes Llarga vista Narrativa 1982-2002 2003 i Sis homes 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles La millor…
,
Josep Quero i Molares
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En…
Giovanni Pico della Mirandola
Filosofia
Filòsof humanista, senyor de Mirandola i comte de Concordia.
Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…
Josep Lluís Pellicer i Fenyé
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Política
Periodisme
Dibuixant, pintor, articulista i polític.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a…
,
Antoni Massana i Bertran

Antoni Massana i Bertran
© Fototeca.cat
Música
Músic compositor i eclesiàstic.
Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E Granados, F Marshall i VM de Gibert, i amplià estudis amb E Morera, F Pedrell i N Otaño El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922 Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes Deixà una producció extensa i variada Hi destaquen les òperes Canigó 1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna 1947, estrenada a Mallorca, amb…
,
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…
,
Josep Maria March i Batlles
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Jesuïta, bibliotecari, arxiver i historiador.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos…
,
Àlex Corretja i Verdegay

Àlex Corretja i Verdegay (2004)
© Jamie McDonald/Getty Images for Laureus
Tennis
Tennista.
S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria…
,
Guifré de Foixà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué…