Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Manuel Cassola y Fernández

Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Granota àgil
La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…
Jaume Matas, reelegit president del PP balear
L’expresident del Govern balear, Jaume Matas, és reelegit president del PP balear amb el vot a favor del 80% dels participants en el congrés del partit, mentre que l’altre candidat, Joan Forcades, proper a l’expresident Gabriel Cañellas, només aconsegueix el 13% dels vots Durant el cap de setmana, el Partit Popular també celebra congressos regionals al País Basc, la Rioja, Ceuta, Galícia, Extremadura i Canàries
Marca
Periodisme
Diari d’informació esportiva editat a Madrid que pertany al grup Unidad Editorial.
Fundat com a setmanari 1938 al País Basc per l’editor Manuel Fernández Cuesta Merelo, el 1942 es convertí en diari És la publicació esportiva de l’Estat amb més difusió i lectors Té un web, creat el 1995, amb molts seguidors i des del 2001 té una emissora de ràdio i des del 2010 disposa d’un canal de televisió per TDT Té una línia editorial propera al Reial Madrid
nació sense estat
Política
Sociologia
Comunitat que manté una identitat cultural, una història comuna i una forta implantació en un espai territorial ben delimitat, però que està mancada d’un estat propi.
Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
Josep Ribera i Font
Pintura
Pintor.
Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao
Emanuel Rey
Militar
Militar francès.
Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc
Can Ruti
Geografia històrica
Antiga finca al terme municipal de Badalona (Barcelonès).
Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti
Patents i innovació tecnològica a Catalunya (1882-1935)
Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina