La granota àgil (Rana dalmatina), encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc. Molt semblant a la granota roja (Rana temporaria), té les potes posteriors més llargues que aquesta.
Antonio Bea.
Una altra espècie de granota roja (o bruna), la granota àgil (Rana dalmatina) ha vist discutida la seva presència des de principis de segle. És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues (si les estirem, el taló ultrapassa el musell), el timpà gros i situat prop de l’ull, el tubercle metatarsià relativament prominent i la part ventral pràcticament uniforme, clara. Les dades existents són antigues i, fins ara, no ha estat possible retrobar aquesta forma a les localitats humides de muntanya mitjana i dels Pirineus, on havia estat esmentada. El fet pot ser interpretat de diverses maneres: o bé s’ha extingit des que hi fou citada (cosa probable perquè aquestes situacions es presenten, sovint, en el límit de les àrees de distribució), o bé les poblacions residuals, malgrat les prospeccions, són reduïdes i escapen a l’observació; o bé, finalment, per un error de determinació van ser confoses amb individus de potes llargues de granota roja (Rana temporaria), a la qual s’assembla enormement, com s’assemblen totes les granotes brunes d’Europa. Recentment la granota àgil ha estat trobada al País Basc i es coneix als Pirineus centrals francesos i espanyol, per la qual cosa no fóra improbable confirmar la seva presència antiga o bé actual a l’àrea catalana.