Resultats de la cerca

Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030 La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit interinament…

Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular…

Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell…

Situació Un dels angles de l’edifici central d’aquest castell, del qual queden pocs vestigis ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situada al cim del turó, anomenat de la Miloquera, que hi ha al costat del poble de Marçà Mapa 32-18471 Situació 31TCF155551 Des del costat de l’església del poble de Marçà cal seguir un camí carreter que porta fins a una creu, de darrere de la qual surt un corriol força abrupte que puja fins al cim del turó on es construí el castell JBM Història Marçà va ser un nucli sarraí ocupat ben aviat pels cristians La primera notícia referida al castell correspon al…

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els vescomtes de…

Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta fortalesa, en la qual es poden veure encara diverses espitlleres obertes als murs ECSA - J Colomé El castell és situat al cim d’un esperó rocós que s’alçava sobre el poble i sobre el riu Matarranya Actualment, en haver restat negat el poble per l’embassament de Riba-roja, el castell queda poc per damunt del nivell de l’aigua Mapa 31-17 443 Situació 31TBF784697 A l’entrada del camí que des de la carretera porta al poble nou de Faió, surt a mà esquerra una pista que condueix fins a l’abocador d’escombraries Des d’aquí…

El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els…