Resultats de la cerca

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…

Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…

Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio Ravano” La…

Situació Vista del conjunt amb els vestigis del castell i l’antiga església parroquial de Sant Urbà, a mà dreta ECSA - JA Adell A la petita vall de Montclús, davant de l’embassament de Camarasa, tot aprofitant unes roques, trobem les restes del castell i de l’antic poblat de Montclús i l’església de Sant Urbà Mapa 33-13328 Situació 31TCG197482 Per a arribar-hi cal sortir de Santa Linya, poble situat a 5 km de les Avellanes sobre la carretera de Balaguer a Àger, des d’on cal prendre la pista que mena a l’estació del ferrocarril i desviar-se a la primera cruïlla, a l’esquerra, per una pista que…

Situació Vista aèria d’aquesta important fortalesa, formada per dos recintes ben diferenciats ECSA - Camara JP Joffre Espectacular vista aèria d’aquest castell, amb el seu camí d’accés format per un seguit de rampes en ziga-zaga ECSA - Camara JP Joffre Aquest castell és construït al cim d’una gran roca espadada 751 m d’altitud, immediatament al NW del petit poble de Puèg-laurènç Tenia com a funció vigilar la vall de la Bolzana, via natural de comunicació entre l’alta vall de l’Aude i la plana de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′17″ N - Long 2° 17′59″ E Hom arriba a Puèg-laurènç…

Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…

Situació Detall d’una de les espitlleres característiques de la part que resta del segon recinte murat de la vila ECSA - JL Valls La vila de Tuïr és al peu de la regió dels Aspres, però ja dins la plana rossellonesa Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E Tuïr és 13 km al sud-oest de Perpinyà Per arribar a Tuïr des de Perpinyà cal prendre la carretera D-612a PP Història Hom troba les primeres referències de la vila de Tuïr, la villa Tecorio 953, en el cartulari de Sant Miquel de Cuixà, monestir que hi havia adquirit al segle X un alou Des de l’inici del segle X, Tuïr…

Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de…

L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…