Resultats de la cerca

L’any 1960 s’habilità un petit magatzem municipal per al material arqueològic i el 1972, amb la collaboració de la Diputació de València, s’inaugurà oficialment el Museu Arqueològic de Gandia Per diverses circumstàncies, el museu fou tancat al públic l’any 1987 Des d’aleshores s’hi dugueren a terme treballs d’investigació, documentació i restauració dels fons del museu L’any 2003 s’inaugurà la primera fase del nou museu totalment remodelat, conegut ara per l’acrònim Maga, que està situat a l’antic edifici de l’Hospital de Sant Marc

Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…

Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d‘ Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…

El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091…

Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…

També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’…