Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Talpó pirinenc
El talpó pirinenc Microtus pyrenaicus costa molt de diferenciar externament del talpó comú M duodecimcostatus Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics Les mesures corporals són les següents 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella el pes és de 18-24 g Servei de Fotografia/Román Montull És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és…
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narrador, poeta i comediògraf.
Vida i obra De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme Fou redactor del diari La Humanitat 1931-38 i collaborà a L’Esquella de la Torratxa, La Nau , Mirador , Moments , Abril , En Titella i L’Estevet , entre altres publicacions Durant la guerra civil participà en nombroses iniciatives literàries i culturals com a membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans AEC, pronuncià conferències radiofòniques sobre temes culturals El 1937 obtingué un accèssit en el I Concurs Literari organitzat per l’AEC amb la comèdia El marsellès…
,
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
flota de bruc
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 6 a 15 cm d’alt d’un color gris brunenc, de carn blanca i dura i amb les làmines lleugerament decurrents.
Forma flotes compactes de molts exemplars units per la base
mariner
Micologia
Bolet, de la família de les poliporàcies, de 5 a 12 cm d’alt, d’un color gris fosc, fibril·lós, d’himeni disposat en porus i de cama blanquinosa o grisenca.
Es fa en boscs de coníferes, a muntanya
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
bot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels plectògnats, de la família dels mòlids, gros (fins a 3 m), de cos discoidal, comprimit, recobert de pell aspra i granulosa, de color gris o castany.
Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
calcària
El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…