El talpó pirinenc (Microtus pyrenaicus) costa molt de diferenciar externament del talpó comú (M. duodecimcostatus). Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics. Les mesures corporals són les següents: 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella; el pes és de 18-24 g.
Servei de Fotografia/Román Montull.
És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta. La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és gris marronós. La cua és bicolor, més fosca a la part dorsal que a la ventral.
Biologia
És una espècie lligada a la presència de boscos, si bé el seu hàbitat el constitueixen preferentment les clarianes i les vorades del bosc amb prats. A la Catalunya Nord, sembla, segons dades bibliogràfiques, que presenta costums subterranis, però, a Andorra, hom ha tingut ocasió de comprovar que porta una vida més aviat epigea. Ha estat capturat a marges de pedra sobre prats de dall i dins un bosc de pi negre amb bedolls. Als Pirineus catalans, la seva presència se situa per sobre dels 900-1000 m (Vall d’Aran) i sembla que alguns dels factors que condicionen la seva distribució són climàtics, ja que habita a llocs amb pluviositats superiors als 1000 mm i temperatures mitjanes anuals per sota de les isotermes dels 15-16° C. No disposem de dades concretes sobre altres aspectes de la seva biologia, com l’alimentació (suposem que, fonamentalment, deu ésser herbívor), l’activitat i la reproducció.
Corologia
Àrea de distribució del talpó pirinenc (Microtus pyrenaicus, en taronja) i del talpó comú (M. duodecimcostatus, en verd) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
La seva àrea de distribució comprèn la part oriental de la Serralada Cantàbrica, els Pirineus i el SW de França. Als Països Catalans, hi ha fins als nostres dies poques dades sobre la seva distribució. A la Catalunya Nord, es troba a la part occidental muntanyosa, Formiguera (1500 m) i Sant Pere dels Forcats (1625 m). Al Principat, ha estat localitzat a Betrén (1036 m) i Unya (1280 m), a la Vall d’Aran. A Andorra ha estat capturat a Arinsal (1550 m), la vall d’Incles (1800 m) i a Canillo (1650 m). Tot indica una distribució en zones muntanyoses i d’altitud.
Registre fòssil i variabilitat
Diverses dents trobades al Plistocè superior de França (Combre-Grenal) han estat atribuïdes a Microtus (subgènere Pitymys) pyrenaicus.
Hi ha certa confusió pel que fa a les subespècies. Actualment, se’n reconeix l’existència de quatre: pyrenaicus, gerbii, brunneus i planiceps, dues de les quals tenen la seva localitat tipus dins un mateix departament francès: pyrenaicus, Bagnères-de-Bigorre (Hautes Pyrénées) i planiceps, Barèges (Hautes Pyrénées). És de suposar que cal una revisió taxonòmica de les subespècies de M. pyrenaicus.