Resultats de la cerca
Es mostren 2226 resultats
Santa Margarida de Cabagès (Vidrà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…
Els tallers del primer tres-cents a l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…
sa Canal
Caseria
Venda, caseria i carregador de sal de les salines d’Eivissa, a l’extrem meridional de l’illa (Sant Josep de sa Talaia), al fons d’una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.
privilegi de vitualles
Història
Privilegi concedit el 1337 a Barcelona, per Pere III de Catalunya-Aragó, segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
S'hi escudaren no solament personatges indesitjables, sinó també corsaris, espies o enemics en cas de guerra Pere III el concedí també a València el 1372, on fou anomenat privilegi de guiatge
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en crear comtats o…
cola de fuster
Tecnologia
Substància adhesiva, antigament emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.; la més emprada era l’aiguacuit, que hom dissolia en aigua i calia aplicar en calent.
Actualment hom empra encara la cola blanca , obtinguda a base de caseïna, que té el gran avantatge de poder ésser aplicada en fred, tot i que va essent progressivament substituïda pels diversos tipus d’adhesius sintètics adhesiu sintètic
sedan
Transports
Automòbil amb dues fileres de seients de dues o tres places cadascuna, amb dues portes a cada costat i, generalment, amb dues o tres finestres també a cada costat, la carrosseria del qual és totalment tancada per un sostre rígid.
capialt
Construcció i obres públiques
Forma especial de l’intradós, més alt a l’interior que a l’exterior, a fi de permetre, en una paret gruixuda, d’obrir els batents de les portes i les finestres i plegar-los en el gruix de la paret.
Bàrcino
Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la…
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí…