Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
cacau

Grans de cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…
Bragança
Família que donà nom a la quarta dinastia reial portuguesa (1640-1853) i a la imperial brasilera (1822-89).
El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del…
Santa Margarida del Castell (Fraga)
Art romànic
Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona entrà a la…
Carlo Ricciotti
Música
Violinista i empresari teatral italià.
Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…
Giulia Grisi
Música
Soprano italiana.
Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un…
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Pau Donés

Pau Donés i Cirera
Música
Cantant, guitarrista i compositor.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, mentre estudiava feu de model i posteriorment treballà en una agència de publicitat Al mateix temps, començà a actuar en locals de Barcelona, i el 1996 fundà el grup Jarabe de Palo Liderat per ell, el grup aconseguí un gran èxit amb el tema La Flaca , títol del seu primer disc, i aviat es convertí en un dels conjunts més coneguts de l’anomenat rock llatí , amb una considerable projecció internacional Entre altres reconeixements, aconseguí dos cops 2011 i 2014 nominacions als Grammy llatins i el 1997 un premi Ondas El 2015 fou…
Liga Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït a Barcelona al desembre de 1972, resultat de la separació de la Ligaen la Encrucijada (coneguda també com Tendencia Aurora o Fracción Trotskysta) de la Liga Comunista Revolucionaria.
L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader…
Joana Escobedo i Abraham
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària i escriptora.
Llicenciada en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà en la mateixa universitat amb Poesia popular catalana –noreligiosa– del segle XVIII 1995 Diplomada per l’Escola de Bibliologia, ha estat directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya 1995-2012 En el camp de la investigació ha publicat Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya 1988, l’edició i estudi d’ Un incunable català retrobat 1992 i Suma de la art de arismètica de Francesc de Santcliment 2007 Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol 1861-1931 1981 És també autora…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina