Resultats de la cerca
Es mostren 2169 resultats
la Plana de Croanyes
Masia
Gran masia del terme de Ridaura (Garrotxa), a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura; és esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…
Joan Coscubiela i Conesa
Política
Sindicalista i polític
Nascut al barri de la Barceloneta, es llicencià en dret i començà treballant als despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores Participà en la creació del gabinet jurídic de Comissions Obreres CCOO i fou advocat de la Federació de la Construcció A partir de l’any 1984, representà CCOO en el Consell de Treball de la Generalitat , a l’ Instituto Nacional de la Seguridad Social i al Consell de l’ Institut Català de la Salut , on prengué contacte amb el funcionament de l’administració Secretari de relacions i acció institucional, el desembre del 1995 fou nomenat…
María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz
© 27 Intergovernmental Panel on Climate Change Session
Política
Política.
Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment es doctorà a Barcelona, on entrà en contacte amb la política i ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , formació que abandonà el 1979 Començà a treballar en el món jurídic com a secretària judicial, i amb l’arribada del Partido Socialista Obrero Español encapçalat per Felipe González Márquez al govern espanyol el 1982 s’incorporà a l’administració com a cap de gabinet del nou ministre de Justícia, Fernando Ledesma Tres anys després fou designada directora general de serveis del mateix ministeri L’any 1990…
Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual
Política
Polític.
Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa 1995…
Castell de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta…
Santa Eulàlia de l’Ametlla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola, Ammilla o…
Casa forta de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207 Hom pot seguir el rastre del llinatge, en relació més o menys clara amb el propi solar, el lloc de Galliners, fins entrat el segle XV Tanmateix, des del segle XIV, per entroncament amb aquesta casa, es cognomenaren de Port, si bé el nom Galliners tornà a ressorgir i…
Santa Llogaia d’Espot
Art romànic
El primer esment de la vall de Spot data del 1066, en el document de convinença entre els comtes Artau I i Ramon V Posteriorment, l’any 1094 Artau II rebé de Ramon V la vall d’Espot Anteriorment, però, l’any 1082, el comte Artau I donà al monestir de Gerri un capmàs a Espot Possiblement aquest mas és el mateix que l’any 1203 l’abat Hug de Gerri cedí a Ramon de Castellvell i al seu germà, que apareix com a possessió de la cambreria de Gerri, vers l’any 1338, i que el 1344 l’abat de Gerri arrendava al prior L’any 1304, Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I, va fer testament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina