Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
marcòlic groc

Marcòlic groc
© Francesc Boada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de tiges fulloses altes de 40 a 80 cm, de fulles lanceolades i de flors grosses, nuoses i grogues.
Endèmica dels Pirineus, creix en prats, relleixos i vores de bosc subalpins, entre 1500 i 2200 m d’altitud És d’olor desagradable
centre d’acció
Meteorologia
Cèl·lula ciclònica o anticiclònica que té estretes relacions amb la circulació de les capes altes de l’atmosfera i presenta un caràcter gairebé permanent a la seva situació.
Té un important paper mecànic director sobre l’evolució del temps a les regions veïnes En són els més coneguts la depressió d'Islàndia i l’anticicló de les Açores per als Països Catalans és especialment rellevant la depressió lígur o baixa pressió de les Balears
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de materials…
l’Isàvena

El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de l’Éssera per l’esquerra; desguassa al seu col·lector a Graus (Osca).
Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert Després de Serradui…
Eleccions generals espanyoles
Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox…
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç orgànic,…
Peter Higgs

Peter Higgs
© University of Edinburgh / Graham Clark
Física
Físic anglès.
Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el 1983 de la…
poda
Agronomia
Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d’un arbre, d’un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina