Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Roger Moore

Roger Moore en el paper de James Bond
Cinematografia
Actor de cinema i de televisió anglès.
Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery en el paper de James Bond, personatge que…
Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar
Història
Cinquè comte d’Adernò.
Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439…
Ban Ki-moon

Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i, posteriorment, a…
Donald Henry Rumsfeld

Donald H. Rumsfeld
© US Defense Dept. / Cherie A. Thurlby
Política
Polític nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1954, fou pilot de la US Navy 1954-57 Membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà 1962-69, del 1969 al 1973 fou director de programes de promoció econòmica del govern i ambaixador a l’OTAN 1974-75 Secretari de defensa de Gerald Ford 1975-77, durant el mandat del demòcrata J Carter, fou executiu en empreses privades Assessor en armament i sobre el Pròxim Orient de l’administració Reagan, el 2001 George W Bush el nomenà secretari de defensa Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, fou un dels…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d’Aragó (Joan Ramon Folc I de Cardona), fill d’Hug (II) i de Beatriu de Luna.
Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…
Bernat Oliver
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada…
Jean d’Ormesson
Literatura francesa
Escriptor francès, de nom complet Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d’Ormesson.
Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de chez Jean 1959…
Vaticà 2015
Estat
El Vaticà, mitjançant el representant diplomàtic a les Nacions Unides a Ginebra, Silvano Tomasi, va donar suport a la intervenció militar internacional contra l'Estat Islàmic Parallelament, davant l'arribada de refugiats del Pròxim Orient, el papa va instar cada parròquia d'Europa a acollir una família de refugiats Implícitament, el Vaticà va reconèixer l'Estat de Palestina, amb qui va tancar acords jurídics, religiosos, econòmics i fiscals La Santa Seu, donant continuïtat al procés d'obertura iniciat per Jorge Bergoglio, va firmar un acord fiscal amb el Govern italià per a deixar de ser un…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385, i li donà…
Domingo Faustino Sarmiento
Història
Literatura
Polític i escriptor argentí.
S'enfrontà a l’oligarquia local i a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se a Xile, on organitzà la primera escola normal 1842, collaborà al diari El Mercurio de Valparaíso i fundà El Progreso aSantiago Escriptor romàntic, el 1845 publicà el seu assaig novella Facundo Civilización y Barbarie Viatjà pels EUA i per Europa Havent tornat a l’Argentina, publicà Mi defensa, on rebutjà els atacs que li feien els rosistes, i Recuerdos de provincia , una de les millors obres de la narrativa argentina S'uní com a corresponsal als federalistes de José Urquiza 1852 i assistí a la caiguda de Rosas, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina