Resultats de la cerca
Es mostren 1615 resultats
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a través d’…
kurd | kurda
Etnografia
Individu d’un poble d’origen indoeuropeu descendent probablement dels medes.
En nombre d’uns vint-i-dos milions a la meitat dels anys noranta, els kurds habiten una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia 11 milions, l’Iraq 4 milions, l’Iran 5,5 milions i Síria 1,5 milions Hi ha també kurds a Armènia i a l’Azerbaidjan Modernament viuen a estats d’Europa Occidental, sobretot a Alemanya, on sumen prop de mig milió de kurds procedents sobretot de Turquia Islamitzats arran de la conquesta àrab 636, són musulmans sunnites, amb l’excepció de diverses minories heterodoxes bektaşi, qadarí i yazīdí i cristianes, i són víctimes de persecucions i fins i tot de genocidi…
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…
música tibetana
Música
Art musical conreat al Tibet.
Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…
ritu siroantioquè
Cristianisme
Ritu propi del patriarcat d'Antioquia.
És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro , així com una…
Beer Sheva
Beer Sheva
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del maḥoz Meridional, Israel.
Ciutat principal del Nègueb, és un nucli industrial i un centre comercial i de serveis, amb entroncament de carreteres i estació terminal de ferrocarril La ciutat moderna fou construïda a partir del 1948 És seu de l’Institut d’Investigació del Nègueb, des d’on és dirigit el desenvolupament de les àrees desèrtiques veïnes Esmentada sovint a la Bíblia, durant la dominació romana fou assentament d’una legió i conegué un període d’esplendor Més endavant, però, la seva importància declinà, i restà deshabitada durant moltes centúries, fins que al començament del s XX fou refundada pels turcs Durant…
Abbās al-Fāssī
Política
Polític marroquí.
Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI estigué successivament al capdavant dels…
Repartiment de Mallorca
Història
Repartiment de cases i terres de l’illa de Mallorca fet arran de la conquesta.
És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l’havia fet…
Abū-l-Ṣalt Umayya
Filosofia
Cristianisme
Metge, filòsof i teòleg.
Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des d’un punt de…
Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella
Història
Literatura
Judaisme
Polític i escriptor jueu andalusí, conegut en les fonts àrabs per Abū Ibrāhīm al-Šayḫ.
Educat a Còrdova, residí 1013-20 a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada Nomenat 1027 cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres talmúdiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina