Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
escola florentina
Retrat d’home jove del pintor florentí Sandro Botticelli
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Florència del començament del s. XIV a la darreria del XVI.
Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i…
aspiració
Fonètica i fonologia
Característica fonamental d’alguns fonemes, anomenats per això aspirats, que consisteix en un buf, sord o sonor, localitzat al vel del paladar, úvula, faringe o laringe.
En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g
divisor de zero
Matemàtiques
En un anell (A,+,x), element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero (0 és l’element neutre de la suma) és igual a zero: a × b=0.
Els anells sense divisors de zero són anomenats dominis d’integritat
Sergej Ivanovič Tanejev
Música
Pianista, compositor i ensenyant rus.
Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885 succeí a…
mètode de Smirnov i Kolmogorov
Matemàtiques
Mètode estadístic consistent a arribar a caracteritzar la igualtat de dues poblacions estadístiques mitjançant l’estudi de dues respectives distribucions empíriques, obtingudes en mesurar una mateixa característica en dues mostres d’igual grandària de les respectives poblacions.
NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques
codolada
Literatura
Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.
La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular
equació d’estat
Física
Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc
labial
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
En les realitzacions vocàliques la característica es manifesta per la prominència labial, típica en català dels fenomens velars o posteriors ǫ, ọ, u En les realitzacions consonàntiques es manifesta per un contacte o una constricció entre els llavis bilabials p, b, b o entre un altre òrgan i els llavis labiodentals f, m, etc
regla del paral·lelogram
Regla del paralel·logram
© fototeca.cat
Matemàtiques
Regla pràctica per a sumar gràficament vectors, segons la qual la suma a + b de dos vectors a i b, no paral·lels i amb l’origen comú, és el vector que té el mateix origen comú i que és determinat per la diagonal corresponent del paral·lelogram que els vectors a i b determinen.
Tipus de vitamines
Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la vitamina C…