Resultats de la cerca

Estudià amb A Klasse a Buenos Aires 1919 i 1926 i posteriorment es traslladà a Berlín, on es perfeccionà amb Rudolph Deman i Carl Flesch A disset anys fou convidat a tocar amb la Filharmònica de Berlín El 1932 rebé el primer premi del Concurs de Viena, i el 1937, el primer premi del Concurs Ysaÿe La seva carrera de solista el portà a fer gires per tot el món Alternà aquesta activitat amb l’ensenyament, primer a Nova York 1944-56 i posteriorment a la Musikhoschule de Viena 1956-64, la Hoschchule für Musik de Stuttgart 1964-75 i a la de Zuric 1975-84 Fou distingit amb diverses condecoracions,…

Estudià amb M Kostrencici i debutà com a Mimí La bohème a l’Òpera de Zagreb 1942 Tres anys més tard fou contractada per a formar part de l’Òpera de Viena, escenari on debutà com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1948 cantà Così fan tute a Edimburg amb la companyia del Festival de Glyndebourne, on actuà ininterrompudament entre el 1949 i el 1956 A partir d’aleshores fou considerada una de les intèrprets més destacades del repertori mozartià, al qual aviat afegí les òperes de Richard Strauss, com ara El cavaller de la rosa o Electra Posteriorment destacà també en òperes de R…

Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si…

Estudià al Conservatori de Duisburg i el 1961 debutà a Münster Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’aquesta ciutat fins el 1965, any en què es traslladà a Düsseldorf Dos anys més tard es presentà a Bayreuth i al Metropolitan de Nova York i inicià la seva projecció internacional com a destacat intèrpret de papers wagnerians El 1968 debutà a l’Òpera de Viena i en 1974-75 cantà sota la direcció de H von Karajan al Festival de Pasqua de Salzburg També ha destacat, ocasionalment, en papers còmics d’òperes italianes de WA Mozart, especialment en el Bartolo de Les noces de Fígaro El 1967…

Estudià a Salzburg i l’any 1979 entrà a formar part de la Companyia d’Òpera de Darmstadt, amb la qual debutà en el paper d’Anna a Les alegres casades de Windsor , d’O Nicolai El 1984 es presentà al Covent Garden de Londres interpretant la Sophie d' El cavaller de la rosa , de R Strauss, i un any després fou la Pamina de La flauta màgica , de Mozart, a la Scala de Milà A partir d’aleshores inicià una important trajectòria professional reconeguda amb un gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units Ha compaginat les seves actuacions operístiques amb una interessant carrera com a…

Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la…

L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…