Resultats de la cerca
Es mostren 980 resultats
Farrera

Burg
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Mas de Barberans
Mas de Barberans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació D’una extensió de 78,80 km 2 , el terme municipal de Mas de Barberans és situat als vessants sud-orientals de la serra de Caro o Roca Folletera, la qual forma part del massís dels Ports de Tortosa, a la zona de contacte amb el pla de la Galera, que ocupa la part E del terme El terme limita al sector de llevant amb les terres de Santa Bàrbara, la Galera i Ulldecona SE, al sector de ponent amb la Sénia, i al N amb el terme de Roquetes Baix Ebre El municipi consta de dues zones ben diferenciades El sector de llevant, més planer, és ocupat pel conreadís, mentre que la…
Sant Esteve de Granollers
Art romànic
Situació L’actual església parroquial de Sant Esteve és situada al bell mig de la ciutat de Granollers, sobre un petit monticle absorbit pel creixement urbà de la mateixa vila, prop de la plaça de la Porxada i l’Ajuntament Mapa L37-15393 Situació 31TDG405067 COR-METS Història El terme de Granollers és documentat l’any 944 en el cartulari de Sant Cugat, amb el nom de Granuliarios Subteriore al llarg dels segles X, XI i XII apareix esmentat en diversos documents com a Granolarios, Granoiarios, Granoyers, Granoiers i Granolers No és fins al segle XIII que es fixa el topònim actual L’església…
Santa Maria de Llerona (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb el seu característic campanar C Barbany-M R García L’església parroquial de Llerona és consagrada a santa Maria S’aixeca dalt d’un turonet a uns 25 m sobre la carretera, a la riba esquerra del riu Congost Es troba situada estratègicament, ja que des del seu emplaçament es domina tot el pla de Llerona Mapa L37-15393 Situació 31TDG417112 Es troba situada al quilòmetre 34 de la carretera nacional de Granollers a Vic, a pocs metres del baixador de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà Cal demanar la clau a la rectoria CBC-MRGP Història Aquesta…
Sant Andreu de Montboló
Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…
Sant Julià d’Estavar
Art romànic
Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…
Santa Coloma de Siurana d’Empordà
Art romànic
Situació És l’església parroquial del poble de Siurana, emplaçat versl’extrem de ponent de la plana alluvial empordanesa El poble és format per un conjunt de cases que no acaben de definir-se en l’aspecte urbà i té nombroses masies disperses L’església parroquial se situa al punt més enlairat del petit serrat 33 m d’altitud, on es troba la població, i al voltant resten els vestigis, molt desdibuixats, del castell medieval Mapa 258M781 Situació 31TDG995732 Per anar-hi hom pot agafar la carretera que porta fins a Siurana des de la carretera comarcal de la Bisbal a Figueres i Portbou El trencall…
Sant Martí de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’absis de Sant Martí de Bianya J M Melció L’església de Sant Martí de Bianya o Sant Martí de Solamal és la de l’antic poble i parròquia homònims, situada a l’esquerra del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, vora la seva confluència amb la ribera del Farró Mapa 256M781 Situació 31TDG527747 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries A 9 km d’Olot, abans del pont, hom trobarà, a mà esquerra, vers ponent, un camí que hi porta JVV Història És en l’acta testamentària del comte bisbe Miró de Besalú datada l’any 979 on hi ha un…
Ciutat d’Empòrion (Empúries)
Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més…
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat com a exemple de la geologia herciniana
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina