Resultats de la cerca
Es mostren 979 resultats
Sant Esteve de Granollers
Art romànic
Situació L’actual església parroquial de Sant Esteve és situada al bell mig de la ciutat de Granollers, sobre un petit monticle absorbit pel creixement urbà de la mateixa vila, prop de la plaça de la Porxada i l’Ajuntament Mapa L37-15393 Situació 31TDG405067 COR-METS Història El terme de Granollers és documentat l’any 944 en el cartulari de Sant Cugat, amb el nom de Granuliarios Subteriore al llarg dels segles X, XI i XII apareix esmentat en diversos documents com a Granolarios, Granoiarios, Granoyers, Granoiers i Granolers No és fins al segle XIII que es fixa el topònim actual L’església…
Santa Maria de Llerona (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb el seu característic campanar C Barbany-M R García L’església parroquial de Llerona és consagrada a santa Maria S’aixeca dalt d’un turonet a uns 25 m sobre la carretera, a la riba esquerra del riu Congost Es troba situada estratègicament, ja que des del seu emplaçament es domina tot el pla de Llerona Mapa L37-15393 Situació 31TDG417112 Es troba situada al quilòmetre 34 de la carretera nacional de Granollers a Vic, a pocs metres del baixador de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà Cal demanar la clau a la rectoria CBC-MRGP Història Aquesta…
Alfonso de Sotomayor, bisbe i arquebisbe de Barcelona (1677-1680)
El 22 de juliol de l’any 1677, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfonso de Sotomayor Carmona, Andalusia 1608 – Barcelona 1682, arquebisbe i bisbe de Barcelona diputat militar Francesc de Saiol i de Quarteroni, cavaller de Barcelona diputat reial Francesc de Burgués i Geronés, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Miquel de Torrelles i Sentmenat, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona i prior de Catalunya no jurà el càrrec oïdor militar Francesc de Marí i Genovés, cavaller de Barcelona oïdor reial…
Els hexàpodes hipogeus dels Països Catalans
Descens a un avenc per a la recollida de mostres d’organismes hipogeus La bioespeleologia requereix l’ús de tècniques de progressió vertical i no està exempta de certs riscos M Teresa Escoll Els organismes hipogeus dels Països Catalans són bàsicament invertebrats Hi són representats bona part dels grups turbellaris, gastròpodes, oligoquets, aràcnids, crustacis, diplòpodes, quilòpodes i símfils, però el conjunt de tàxons més nombrós pertany als hexàpodes, entre els quals destaquen els collèmbols, els diplurs, els ortòpters i, sobretot, els coleòpters Uns altres grups presenten espècies que…
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat com a exemple de la geologia herciniana
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…
Sant Julià d’Estavar
Art romànic
Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…
Santa Coloma de Siurana d’Empordà
Art romànic
Situació És l’església parroquial del poble de Siurana, emplaçat versl’extrem de ponent de la plana alluvial empordanesa El poble és format per un conjunt de cases que no acaben de definir-se en l’aspecte urbà i té nombroses masies disperses L’església parroquial se situa al punt més enlairat del petit serrat 33 m d’altitud, on es troba la població, i al voltant resten els vestigis, molt desdibuixats, del castell medieval Mapa 258M781 Situació 31TDG995732 Per anar-hi hom pot agafar la carretera que porta fins a Siurana des de la carretera comarcal de la Bisbal a Figueres i Portbou El trencall…
Sant Martí de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’absis de Sant Martí de Bianya J M Melció L’església de Sant Martí de Bianya o Sant Martí de Solamal és la de l’antic poble i parròquia homònims, situada a l’esquerra del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, vora la seva confluència amb la ribera del Farró Mapa 256M781 Situació 31TDG527747 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries A 9 km d’Olot, abans del pont, hom trobarà, a mà esquerra, vers ponent, un camí que hi porta JVV Història És en l’acta testamentària del comte bisbe Miró de Besalú datada l’any 979 on hi ha un dels primers…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…
Ciutat d’Empòrion (Empúries)
Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina