Resultats de la cerca
Es mostren 2697 resultats
Francesc Guillamon Nieto
Francesc Guillamon Nieto (a la dreta)
Arxiu Antoni Villena
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…
godilla
Esport
Tècnica d’esquí que consisteix a baixar encadenant viratges i semiviratges curts que descriuen una successió de lleus desviacions respecte a la línia directa de descens.
interhalogen
Química
Compost resultant de la combinació directa dels halògens entre ells, de fórmula general XX´n , essent n un nombre imparell i X´ l’halogen més lleuger.
protegir
Electrònica i informàtica
Impedir que un programa pugui ésser duplicat per còpia directa, amb la qual cosa hom evita que pugui ésser reproduït per un usuari qualsevol no autoritzat.
fenòmen al·lopàtic
Ecologia
Actuació directa de determinades espècies, mitjançant la segregació de substàncies químiques, que dificulten la presència i el creixement d’altres espècies en una mateixa comunitat vegetal.
zona d’ombra
Zona en què, pel fet d’ésser situada fora de la visual de l’emissora, les ones molt curtes no hi poden arribar per via directa.
Xilxes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al sector costaner del S de la comarca, estès entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà (puig de la Comtessa, de Poliola, de la Pedrera, de la Penya Negra i de Castellàs) i la costa baixa, de dunes, sorra i antics marjals dessecats, continuació vers el N de l’estany d’Almenara.
La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu 960 ha, especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats Les terres són treballades en règim d’explotació directa És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola Hi ha magatzems de preparació de fruita La població ha crescut parallelament al desenvolupament del regadiu La vila 2 239 h agl 2006, xilxers o xinxers o xinxorrins 7 m alt s’assenta a la zona de contacte…
Bengala Occidental
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Calcuta Ocupa la part oest de la regió de Bengala Destaca en l’extracció del cautxú, la indústria del jute concentrada a Calcuta, les construccions mecàniques Asansol, la fabricació de paper i en les indústries químiques i les siderúrgiques La majoria de la població activa, però, es dedica a l’agricultura, sobretot de l’arròs Els nuclis urbans principals són Calcuta, Howrah, Garden Reach, Bhātpāra, Kharagpur, Burdwān i Asansol El bengalí hi és parlat majoritàriament i és reconegut per la constitució com una de les llengües oficials Calcuta és una de les ciutats de l’Índia amb…
Algaida
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…