Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Ramon Bussanya
Política
Literatura catalana
Polític i traductor.
Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que Josep-Melcior Prat inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835 ingressà a l’…
,
Howard Hanson
Música
Compositor i pedagog nord-americà d’origen suec.
Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell mateix,…
Oskar Söhngen
Música
Musicòleg alemany.
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor honorari el…
James Augustine Aloysius Joyce
Música
Escriptor irlandès.
Rebé una sòlida educació musical, i durant algun temps pensà a professionalitzar-se com a cantant A part de les referències a l’òpera, a la litúrgia catòlica i a la música popular irlandesa, i del fet que un dels seus reculls de poemes -Luigi Berio, Ernest Moeran i Karol Szymanowski en musicaren alguns- dugui per títol Chamber Music , el caràcter innovador d' Ulysses i Finnegans Wake rau granment en la sonoritat dels mots, i hom ha vist en l’esquema de totes dues novelles procediments anàlegs als de les grans composicions, aspectes que confereixen a l’obra de Joyce una musicalitat deliberada…
Nicolas Dezède
Música
Compositor actiu a París.
Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i que també s’…
Ester Bonet Solé
Esport general
Lingüística i sociolingüística
Filòloga.
Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des…
Elena Benítez Morales
Altres esports de combat
Taekwondista.
El 1992 fou campiona del món universitària i aconseguí la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona Fou campiona d’Europa 1996, 1998, subcampiona 1994, 2000 i tercera 1986, 1990 Guanyà el Campionat del Món 1999 i el bronze 1989, i tres edicions de la Copa del Món 1994, 1996, 1997 i un subcampionat 1998 Després de retirar-se fou entrenadora de l’equip olímpic espanyol i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Fou distingida amb la medalla d’or pel Ministeri d’Educació i Cultura 2000 i amb el premi ARC per la Secretaria General de l’Esport de Catalunya 2008 També ha treballat com a…
Stendhal
Música
Pseudònim, el més conegut dels nombrosos que feu servir, de l’escriptor francès Henri Beyle.
Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva…
Carmen Fraile López
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
La temporada 1975-76 fitxà pel CD Mataró procedent del RC Celta de Vigo Jugà a l’antic Picadero JC 1979-82, amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1981 i una Copa de la Reina 1980, al CIBES 1982-83, al Betània-Patmos 1983-84 i al CB Tortosa 1984-86, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria 1985 i la Copa de la Reina 1986 El 1986 es retirà i passà a exercir tasques de preparadora física i entrenadora ajudant del CB Tortosa Fou jugadora internacional absoluta D’altra banda, com a llicenciada en Educació Física, ha estat professora de la facultat de Ciències de l’Esport de Lleó
Antoni Torroja i Miret
Matemàtiques
Matemàtic.
A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou acadèmic de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina