Resultats de la cerca

Dels inicis a la dictadura franquista 1922-1976 Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà…

Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del Partit…

Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el 1706, i morí…

Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l’Orquestra Simfònica de…

Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…

Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i després a Pamplona…

Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende  esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i  El primer año  1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva trajectòria…

Obrer picapedrer, ingressà al Partido Comunista de España i anà a l’URSS, on treballà i estudià a l’acadèmia Frunze 1932-35 Durant la guerra civil de 1936-39 fou un dels caps del cinquè regiment, i es destacà en la defensa de Madrid Cap de l’onzena divisió dita la divisió Líster i del cinquè cos d’exèrcit, tingué un paper important en les batalles de Guadalajara i de l’Ebre S'exilià a l’URSS i obtingué el grau de general dels exèrcits soviètic, polonès i iugoslau per la seva participació en la Segona Guerra Mundial Membre de la direcció del PCE, el 1970 hi trencà per discrepància amb la…