Resultats de la cerca
Es mostren 11904 resultats
Eduard III de Wessex
Història
Rei dels anglosaxons (1042-66), fill d’Etelred II.
Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre
Fortuny I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (882-905), fill de Garcia I.
Fet presoner 860 a Al-Kaštil per l’emir Muḥammad I de Còrdova — de qui després fou consogre — , residí a Còrdova fins al seu alliberament, el 879 La seva germana Ènnega fou muller del comte Asnar II d’Aragó El 905 renuncià la corona en el seu besnet Garcia II, menor d’edat, i professà com a monjo al monestir de Leire
Gustau IV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1792-1809), fill de Gustau III.
Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII
Gustau VI Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1950-73), fill de Gustau V.
Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia
Lluís V de França
Història
Rei de França (986-987), fill de Lotari I.
Mort sense fills, fou el darrer sobirà carolingi
Abel
Abel enterrat per Caín. Relleu de la portalada de Santa Maria de Ripoll
© Fototeca.cat
Fou el primer pastor i oferia sacrificis més grats a Déu que els del seu germà Caín , agricultor, que per enveja l’assassinà Segurament es tracta de la personificació de la vida nòmada, més grata a Déu, segons la tradició israelita, que no la sedentària
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
senyoria de Carist
Història
Jurisdicció feudal a l’illa d’Eubea (Negrepont) que pertangué a Bonifacio da Verona, que s’alià amb els catalans i el 1317 casà la seva filla Marulla (o Maria) amb Alfons Frederic d'Aragó i li donà en dot (en detriment del seu fill Tommaso da Verona) Kárystos i l’illa d’Egina, amb altres castells que havia rebut en feu del duc Guiu II d’Atenes.
Marulla la deixà al seu fill Bonifaci Frederic d'Aragó , que la vengué 1365-66 a Venècia en canvi que aquesta garantís, a ell i als seus ascendents, els drets i els privilegis dels ciutadans venecians
Pausànies
Història
Fill de Cleòmbrot I, de la nissaga reial dels Agíades, succeí el seu pare en la tutela de Plistarc, fill de Leònides I.
Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, fill de Johann Strauss i conegut també com a Johann Strauss II.
Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina