Resultats de la cerca

Tingué la doble nacionalitat des del seu naixement Format al Winchester College, posteriorment estudià a la Universitat de Grenoble i viatjà a Bulgària De retorn a Anglaterra, cursà estudis de política, economia i filosofia a Oxford, on també s’afilià al Partit Comunista 1937, que abandonà dos anys després Durant la Segona Guerra Mundial fou agent dels serveis d’intelligència britànics a Bulgària, on romangué després del conflicte com a agregat de premsa de l’ambaixada a Sofia Inicià la seva producció literària en el camp de la poesia Influït per WH Auden i Robert Graves, el seu primer recull…

Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991, Yesh Yeladim Zig…

El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb…

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…