Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Ernest Marie Hubert Van Dyck
Música
Tenor belga.
Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles
Laurent Robert Blanc
Futbol
Futbolista.
Després de passar per diversos equips francesos arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1996-97 Jugà com a defensa blaugrana 42 partits i guanyà la Supercopa d’Espanya 1996, la Copa del Rei 1997 i la Recopa d’Europa 1997 Després jugà a l’Olympique de Marsella 1997-99, a l’Inter de Milà 1999-2001 i al Manchester United 2001-03 Fou internacional en 97 partits i campió del món 1998 i de l’Eurocopa 2000 Un cop retirat, fou entrenador del Girondins de Bordeus 2008-10 i des del 2010 de la selecció francesa
batalla de Waterloo

Monument commemoratiu de la batalla de Waterloo: el turó del lleó
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 18 de juny de 1815, en una vasta planura prop de la ciutat de Waterloo (Brabant) entre l’exèrcit de Napoleó i les tropes aliades angloprussianes a les ordres del duc de Wellington.
Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics dels exèrcits…
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Règim Civil
Història
Nom amb el qual és coneguda l’etapa de la dominació napoleònica a Catalunya, en què el Principat fou incorporat a França.
Creat pel decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, comportà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’Estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives departament , sotsprefectura, mereria i de càrrecs semblants prefecte , sotsprefecte, mere , bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori El nou règim implicà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans El Règim Civil perdurà, més o menys alterat, fins a la…
Aristotelis Valaoritis
Literatura
Poeta i polític grec.
De família d’origen epirota, estudià a París i a Pisa Esperit romàntic, viatjà per tot Europa tornà a Lèucada, i fou membre del parlament jònic 1857 i, més tard, del grec Tingué un paper rellevant en la unió de les illes Jòniques a Grècia La influència de VHugo i, en general, dels romàntics francesos determinà la seva admiració per la poesia d’inspiració i temàtica populars Escriví Dama Frosini 1859, poema en quatre cants, l’epopeia Athanasis Diakos 1867, cant de la resistència heroica d’un klefte , i Fotinós , la seva obra més madura, que restà inacabada
Árpád Tóth
Literatura
Poeta hongarès.
Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…
José María Torrijos
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb…
Joaquim de Gispert i Anglí
Economia
Negociant i home d’empresa.
Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del…
politextualitat
Música
Ús simultani de dos o més textos en una obra vocal.
La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina