Resultats de la cerca
Es mostren 28696 resultats
anivellació geomètrica
Geografia
Anivellació en què hom troba la diferència d’altitud entre dos punts dirigint visuals horitzontals a les mires col·locades en els punts respectius; la diferència de les lectures fetes dóna el desnivell existent.
És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell
variable
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les entitats referenciables usades per un procés o tasca de manera que el seu identificador es pot vincular, tants cops com hom vulgui, a alguns dels valors emmagatzemats a la memòria.
Cal veure les variables com a autèntics receptacles, amb nom comprensible per a l’usuari, on hom hi pot posar i treure informació
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
serigrafia
Indústria tèxtil
Art
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió en el qual el motiu que hom vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un teixit de seda o de niló muntat en un marc.
Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la indústria…
bridge
Jocs
Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de 52 cartes entre dos equips de dos participants i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont ( bridge
) amb el seu company de joc.
És el resultat de l’evolució de l’antic whist , modificat al s XIX Es reparteixen tretze cartes el valor de les quals és decreixent a partir de l’as Els primers cinc naips s’anomenen honors as, rei, dama, sota i deu Hom valora els colls puntuats reglamentàriament, en l’ordre següent piques, cors, diamants i trèvols El plantejament estratègic del joc està en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia el nombre de bases que es compromet a fer, calculat en funció del joc propi, del joc del company, i de la previsió del comportament dels…
patinet

Patinet
© Fototeca.cat
Jocs
Planxa de metall o de fusta muntada damunt dues o tres rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que hom utilitza per a desplaçar-se.
Per al seu funcionament, hom posa un peu damunt la planxa i amb l’altre es dona impuls contra el terra Tradicionalment utilitzat com a joguina, a partir de la segona dècada del segle XXI s’ha generalitzat el patinet elèctric en els desplaçaments urbans
fórmula de Sutherland
Física
Expressió que dóna la viscositat dinàmica μt d’un gas a una temperatura t (expressada en °C) quan hom coneix la viscositat dinàmica μ0 d’aquest gas a 0°C.
Hom l’escriu C essent l’anomenat nombre de Sutherland , que, en funció de la natura del gas, oscilla entre 100 i 500 per a l’aire val 125, per al diòxid de carboni 213, per al clor 350 i per a l’amoníac 500
guerra bacteriològica
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diversos tipus de bacteris, virus, rickèttsies i fongs, dispersats, a fi de provocar els corresponents efectes nocius i àdhuc mortals.
Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba…
sistema termodinàmic
Física
Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.
Quan l’estat del sistema no evoluciona en el transcurs del temps, hom diu que és en un estat d’equilibri termodinàmic , que es caracteritza pels valors que prenen les anomenades funcions d’estat del sistema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina